Ramon Gabarrón, regidor del Grup Municipal Socialista
Qui hagi seguit les meves intervencions en el Ple municipal i els meus articles, potser s’estranyarà per aquesta afirmació. Però és veritat, per increïble que sembli, l’Alcalde Canals ha fet darrerament alguns comentaris, amb els quals no puc estar-hi més d’acord.
Començament de la crisi
En un dels darrers plens, replicant a una de les meves intervencions, en la qual li recordava que la crisi va començar el setembre de 2007, Josep Canals va llançar-me la lapidària frase de “la crisi a Corbera va començar abans del setembre de 2007” Doncs sí, és cert, la crisi va començar abans, exactament el juny de 2007, el dia que l’actual quadripartit (Convergència, Esquerra, Iniciativa i Urbacor) va entrar a governar a Corbera. A hores d’ara encara estem esperant que ens preguntin com estaven les coses a cada àrea o regidoria. Així és, es van prendre decisions amb un desconeixement absolut que encara estem pagant, en la qüestió econòmica, principalment. A tall d’exemple, després de quatre anys, el Sr. Èric Blanco, portaveu d’Esquerra Republicana i candidat de Convergència, es permet dir en un Ple, i per primer cop, que en fer-se càrrec de la seva àrea es va trobar que li havíem esborrat el disc dur de l’ordinador. A part de l’absurd i de no ser cert, és trist que hagi esperat tan de temps a demanar-nos explicacions. Som a punt d’acabar la legislatura i encara no ni ha un programa de govern conjunt i cadascun dels quatre grups de govern tira cap el seu cantó. Sí, senyor Canals, la crisi a Corbera va començar amb vostès, perquè vostès son la crisi!
Tots no som iguals
El segon estirabot, i un comentari que no feia al cas, en una de les seves dissertacions apocalíptiques a les que ens té acostumats i arremetent contra l’oposició, l’Alcalde Canals va sentenciar, “tots no som iguals!”. Em va deixar glaçat, la sentencia no pot ser més certa. Per sort, tots no som iguals, senyor Canals; els socialistes sense anar més lluny, no pensem ni actuem com vostè políticament parlant. Vostè manipula les dades i realitats de la seva gestió; no deixa parlar a les persones, ja siguin l’oposició o els veïns, ciutadans als que no els permet expressar-se; no dóna resposta a les preguntes, actua amb males maneres, prepotència i grolleria descarades. No senyor Canals, per sort, tots no som iguals! Nosaltres entenem la política d’una altra manera: propera a les persones, a la gent que són l’ànima del nostre poble, amb entrega i solidaritat, per resoldre els problemes, per facilitar la convivència en pau i serenor. Aquest és el nostre tarannà, som socialistes. Per sort, Sr. Canals, tots no som iguals!
Cadascú es mostra tal com és
Com que no hi ha dos sense tres, coincideixo també amb la seva apreciació, dita en una de les seves escridassades, no deixant parlar l’oposició, “cadascú es mostra tal com és en els plens”. Si em punxen no em treuen sang, quina capacitat per autodefinir-se en una sola frase, curta i clara! Si, senyor Canals, per fi ens ha demostrat una habilitat, ha trigat quatre anys, però l’ha clavada. El cert és que nosaltres ja sabem com és vostè i, tal com és, es mostra. Els ciutadans que l’han escoltat algun cop, segur que també n’han tret conclusions gens favorables.
La gent es mereix la veritat
Dins la mateixa escridassada va arribar a manifestar, “la gent es mereix la veritat”. Doncs, si, és veritat Sr. Canals, apliquis la màxima a la seva pròpia conducta i comenci d’una vegada a practicar-ho. No és gens difícil, li asseguro que no costa gaire, només és qüestió de voluntat, és com deixar de fumar. Si ho fa, es trobarà alliberat, i es traurà un gran pes de sobre. Recomani-ho després a alguns dels seus més propers col·laboradors de govern i podran alleugerir plegats el gep de “duros sevillans” que en aquest moment carreguen a les espatlles.
